Canvi fixe¶

Un dels punts que pot complicar innecessàriament el sistema és el canvi lliure. Mentre que la moneda lliure el permet, i tothom és lliure de vendre productes i serveis demanant el que li sembli, com a la vida mateixa, en una xarxa de comerços si cada comerç usa un tipus de canvi això desorienta als consumidors.

Per evitar-ho el que es pot fer és establir un canvi fixe. Per exemple, 10 G1 = 1€.

Cal tenir en compte dugues coses:

1. l'àmbit geogràfic és definit i pots ser més o menys homogeni en quant a les G1 en circulació. A Ibèria el canvi 1:1 pot ser adequat, perquè hi ha poca moneda acumulada, i en canvi a Occitània no. La xarxa ibèrica (o catalana o metropolitana) pot tenir el canvi que s'adeqüi a la seva realitat.
2. L'objectiu de la moneda lliure és la circulació, no l'acumulació... Això fa que sigui relatiu usar un canvi o un altre, mentre la comunitat de persones que s'interrelacionen usi el mateix canvi. La moneda servirà igual.

El segon punt podria tenir un problema, que fos que algú aconseguís G1 a un canvi molt inferior a Occitània i les canvies per serveis d'aquí que tenen un canvi superior. Però aquest punt és relatiu en els primers estadis, quan les botigues, probablement, oferiran pagaments amb moneda lliure en percentatges baixos (10% 25%). Fins i tot si algú oferís el 100% dels pagaments de G1 (perquè sap que els pot usar íntegrament sense dificultat, per exemple un fisioterapeuta que sap que si 2 clients li paguen amb moneda lliure, ell les podrà usar a la fruiteria, peixateria i al bar del barri/poble).

A la llarga, a mesura que s'equilibri la massa monetària ibèrica i francesa els tipus de canvi es poden anar equiparant. Recordem que la tassa de canvi de la xarxa de comerços es decideix pel mateix col·lectiu d'integrants.