Girala.net

h1. Xarxa de comerços locals en G1 (moneda lliure)

h2. Introducció/objectiu

La moneda lliure representa una alternativa millor, socialment parlant, que el diner deute (fiat, el nostre euro, per exemple.

A més, de retruc, la seva acceptació per part del comerç local, representa un avantatge competitiu respecte les grans superfícies i Amazon que no l'usaran a mitjà termini.

I una xarxa significativa de comerç local és l'element més important pel funcionament de qualsevol moneda, també d'aquesta.

Per conciliar i potenciar aquest mutu benefici, pretenem crear una xarxa de comerç local que es beneficiï de la moneda lliure i, alhora, en potenciï el seu ús en una mena d'espiral virtuosa :-)

h2. Bases del sistema

# [[Canvi_fixe|Canvi g1/€ fixe]]

# [[Regles_acceptacio|Regles senzilles d'acceptació de la moneda]] (pagament en G1 del 25%, del 10%, del 100%)

# [[Mapa de recursos]] (leaflet, drupal)

# [[Difusio_i_disseny_grafic|Material de difusió efectiu (simple, visual...) i elements gràfics (cartells comerços)]]

# [[Collaboracio_Governança|Projecte col·laboratiu]] (decisions consensuades, governança)

# [[Àmbit geogràfic]] definit

# [[Recerca activa de proveïdors]]

h2. Tinc un botiga / servei: què hi guanyo, amb la moneda lliure G1?

h3. Fem-ho al revés. Què hi perds?

Participar a la xarxa no et costarà res més que una mica de temps per saber-ne els quatre conceptes bàsics, baixar-te l'aplicació per poder cobrar, posar la fitxa del teu comerç a la web i posar els cartell/fulletons informatius al teu comerç.

No pagaràs cap quota. No pagaràs cap lloguer. De fet, no pagaràs res de res ;-)

h3. Per començar: guanyes visibilitat

Què busques quan et publicites? Visibilitat. Doncs aquí d'entrada en tindràs: a la comunitat d'usuaris de la moneda lliure, la teva pot ser la primera peixateria del barri o de la ciutat. Tots els usuaris de la moneda lliure del país/comerç/barri coneixeran el teu negoci. Quan abans t'hi posis, més destacaràs :-)

A Catalunya ARA és quan està començant a adoptar-se aquesta moneda. A Occitània hi ha milers d'usuaris. Quant temps creus que trigarem en tenir una comunitat d'usuaris més gran al nostre pais?

h3. També guanyes euros

*L'objectiu inicial d'un comerç ha de ser guanyar-se la vida, fer negoci. I això és fa guanyant euros* . I això és el que faràs quan cobris una part de la factura en moneda lliure, perquè si acceptes un 25% o un 10% de la factura en moneda lliure, vol dir que l'altre 75% o 90% el cobres en euros.

Pots plantejar-t'ho, fins i tot, com un "descompte". Però, al tanto: la idea és que el teu comerç pugui gastar el G1, i per tant, aquest seria un descompte que tu podries gastar en altres comerços: molt millor que un descompte!

h3. Guanyes clients a la gran superfície i als Amazons

Les monedes locals que es posen en funcionament, fins i tot per part d'associacions de comerciants o ajuntaments, miren de promoure el comerç local. Per què? Perquè les grans empreses no hi estan interessades. Quan aquestes monedes circulen, els usuaris estan interessats en comprar un llibre a la llibreria del barri, que saben que acceptarà un 25% de la factura en moneda local/lliure. Potser Amazon és molt còmode, potser el supermercat X te molts productes i una mica més baratos, però si un consumidor no pot gastar la seva moneda lliure, aquest consumidor buscarà alternatives a on gastar-les. Per això a la xarxa de comerços els interessa fomentar que l'ús de les monedes locals o la moneda lliure.

h3. La tecnologia: blockchain

Hi ha monedes locals que funcionen millor, altres pitjor, però la moneda lliure és especial: és una moneda que, a més de tenir uns beneficis socials intrínsecs (els de la Teoria Relativa de la Moneda), usa una tecnologia molt sòlida: el *blockchain*. Com el *bitcoin*, però sense la despesa energètica ni els riscos d'especulació. 

No ens cal invertir res en inventar la roda. La roda ja està inventada per la comunitat, en un producte de programari lliure: està llesta per ser usada.

h3. Com les monedes locals, però per usar arreu!

I també té un altre avantatge respecte de les monedes locals: la moneda lliure G1 no és local, i per tant no té les limitacions de gastar-les al teu municipi (com la Grama de Sta. Coloma de Gramenet): la pots gastar arreu del món, per exemple passant unes vacances a París, o contractant un informàtic de Brusel·les.

h2. Dubtes? Temences? I si...

h3. I si acumulo molta moneda lliure i no la puc gastar?

Això és el que has d'evitar. I és molt senzill de fer: si veus que acceptant un 25% dels pagaments en moneda lliure n'estàs acumulant massa, i no tens manera de gastar-la, simplement redueix el percentatge que acceptes en moneda lliure pels teus serveis/producte: passa del 25% al 10%, per exemple. 

La idea és que si tu ets capaç de gastar, en proveïdors, subministraments, serveis, tant pel negoci com per la teva família, posem per cas, 200 G1 al mes, no en tinguis a la caixa més de 3 o 4 mesos (o el que et sembli raonable). Si en tens més, redueix el percentatge d'acceptació. Si en tens massa poc, pots augmentar-lo, per fer més atractiu el teu negoci a la xarxa  de consumidors en moneda lliure.

D'altra banda, recorda que si tens 1.000 G1, i has acceptat un 25% dels pagaments en aquesta moneda, vol dir que també has facturat 3.000€ O, si acceptaves només un 10% de descompte, has facturat 9.000€. I una part de clients nous que no haguessis tingut si no haguessis acceptat la moneda lliure!

h3. I si oblido la contrasenya d'accés al moneder?

La contrasenya l'estàs usant cada cop que facis una transacció: mira de no oblidar-la! Però si l'oblides i has fet una còpia de les claus de recuperació i la tens al teu ordinador, al núvol, etc. També podràs recuperar-ne l'accés.

Ara bé, si tens amnèsia perdries l'accés al teu moneder per sempre. És el que passa amb qualsevol moneda que usi blockchain, com els bitcoins: simplement, no oblidis la teva contrasenya i, sobretot, fer una còpia de les claus de recuperació.

I una cosa més, procura no tenir molts diners en moneda lliure: la moneda lliure està pensada per fer-la circular, no per emmagatzemar-la!

h2. Un exemple pràctic

Imaginem que en un poble/barri hi ha una vintena de comerços/serveis que accepten la moneda lliure. Imaginem també que un d'ells és una peixateria, que accepta un 10% dels pagaments en G1 i que *en un any* 10 antics clients li han comprat per valor de 500 (450€ i 50G1) i, a sobre, ha aconseguit 10 clients nous, usuaris de la moneda lliure, que han triat la seva peixateria, i no una altra que no accepta la moneda lliure, com per exemple la del Mercadona, precisament perquè volen poder gastar la seva moneda lliure. Han gastat, igualment 500 anuals.

La nostra peixateria, per tant, ha ingressat:

* 9.000€

* 1.000G1

Per començar, si donés els G1 per perduts, com un descompte del 10%, ja *hauria aconseguit que 10 clients nous paguessin 4.500€* a canvi de fer un descompte de 500€ als clients antics. Compensa? Per a molts negocis si: és el preu equivalent a les seves promocions habituals, o la publicitat que puguin fer per Internet o en premsa local.

Però els 1.000G1 no estan perduts. Es tracta de fer-los circular. De gastar-los. I per això és important que hi hagi altres botigues/serveis que els acceptin. En el nostre poble són 20 comerços, a més d'alguns serveis que estan fora del nostre poble, però que podem menester, com per exemple un informàtic que ens gestiona la pàgina web o una gestoria que ens porta els papers. Anem a veure com els pot gastar la nostra peixateria:

|_. Comerç/Servei |_. Despesa total anual |_. % acceptació G1 |_. G1 emprats |

| Fruiteria |  500 | 10% | 50G1 |

| Gestoria | 300 | 25% | 75G1 |

| Bars i restaurants | 500 | 10% | 50G1 |

| Psicòleg o fisioterapeuta | 500 | 25% | 75G1 |

| Roba i sabates | 300 | 25% | 75G1 |

| Carnisseria/xarcuteria | 500 | 10% | 50G1 |

| Llibreria / papereria | 160 | 25% | 40G1 |

| Tallers bicicletes, cotxe | 200 | 25% | 50G1 |

| Classes de ioga, pintura, teatre... | 300 | 25% | 75G1 |

| Vacances 5 dies turisme rural a França | 400 | 10% | 40G1 | 

| Productes segona ma | 100 | 100% | 100G1 |

| Nòmina personal(+) | 12.000 | 5% | 600G1 |

| Proveïdor secundari(+) | 1.200 | 10% | 120G1 |

|\3. *Total excloent (+)* | *580G1* |

|\3. *Total incloent(+)* | *1.400G1* |  

Com podeu veure, en el primer escenari, no està inclosa la possibilitat de pagar un percentatge modest de la nòmina (el que vindria a ser un complement salarial) en moneda lliure ni aconseguir que cap proveïdor accepti moneda lliure (quan hi hagi uns quants negocis del mateix sector, en diferents barris/pobles serà més probable que algun proveïdor, per guanyar quota de mercat, accepti moneda lliure). I en aquest cas la nostra peixateria ha pogut gastar 680G1. Només li queden sense gastar 320G1. O sigui, que 320G1 (o euros de descompte comercial) és el que li ha costat facturar 4.500€ de clients nous.

Si, en canvi, l'economia en moneda lliure està prou desenvolupada, com per exemple la Grama de Santa Coloma de Gramanet o la G1 a Tolosa de Llenguadoc, a on hi ha empreses que paguen una part de les nòmines en G1, la peixatera no tindrà cap problema per gastar tota la moneda lliure: aquest seria l'escenari ideal, que només depèn de què en un barri o poble hi hagi prou massa crítica de comerços o serveis que s'incorporin al sistema. I per què ho haurien de fer? Sense tenir en compte les bondats socials de la moneda lliure (que podeu veure en aquest video https://vimeo.com/507730071), els comerços/serveis que acceptin moneda lliure tenen un reclam comercial perquè nous clients, i fins i tot clients que feien una part de les seves compres a les grans superfícies/Amazon, gastin més diners en els comerços que l'accepten. És, per tant, una eina de lluitar contra la competència de les grans empreses i afavorir el comerç local.

h2. Referències

* "Las monedas sociales":https://www.ineval.org/es/exterioridad/las-monedas-sociales/ . Fundación Ineval

* "REC, la moneda ciutadana de l'Aj. de Barcelona":https://rec.barcelona/per-que/